MADUIXES

NOM CIENTÍFIC: FRAGARIA VESCA

La maduixera és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen, de color crema. És de port baix i es multiplica vegetativament per estolons o sexualment a través de llavors. La temperatura òptima de creixement és 10-13 °C a la nit i 18-22 °C durant el dia. A l'hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l'estiu dóna la màxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una altura entre 5 i 30 centímetres.

Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscos o llocs ombrívols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l'hemisferi Nord.

Als Països Catalans manca a les Balears i només es troba al nord del País Valencià de 1.000 a 1.600 metres d'altitud. Al Principat de Catalunya la podem trobar a les quatre províncies.

CONREU:

La maduixera és un cultiu que s'adapta molt bé a tota mena de climes, tot i així la seva temperatura mínima biològica és de 6 °C. A temperatures inferiors a 12 °C apareixen fruits deformats a causa del fred. La part vegetativa de la maduixera és altament resistent a gelades, arribant a suportar temperatures fins a – 20 °C, encara que els òrgans florals són malferits quan els valors són inferiors a 0 °C. Els valors adequats per a una fructificació adequada se situen rodejant els 15-20 °C de mitjana anual. Per tal que la maduixera tingui un desenvolupament favorable, necessiten un sòl sorrenc. Rics en humus, però poden créixer en qualsevol mena de terreny mentre estiguin ben drenades.

PROPIETATS:

Els components actius del fruit de la maduixera són els pigments, olis essencials, vitamina C, tanins i flavonoides.

Les fulles i les arrels s'utilitzen en infusions i són diürètiques i astringents (pel seu alt contingut en tanins). Els tanins donen una acció astringent (antidiarreica i hemostàtica local) i les sals de potassi una acció diürètica. A causa de la composició present en fulles, pot utilitzar-se contra diarrees, enterocolitis i en estats en els quals es requereix una augmentació de la diüresi, com és el cas d'afeccions genitourinàries (cistitis, uretritis, pielonefritis, oligúria i urolitiasi), hiperazotèmia, gota, hipertensió arterial, edemes i sobrepès acompanyat de retenció de líquids.

En ús tòpic s'utilitzen els components de les fulles per a ferides i ulceracions dèrmiques, bucals o corneals, blefaritis, conjuntivitis, parodontopaties, faringitis, èczemes, eritemes, prurits i vulvovaginitis.

La ingesta del fruit combat la fragilitat capil·lar, les varius i les hemorroides. També s'empra per a alleujar la reuma i l'artritis. Gràcies als seus derivats antociànics, ajuda l'absorció de la vitamina C (efecte vitamínic P).

RECEPTA:
Mousse de maduixa

Ingredients per a 4 persones:

250 gr de maduixes

2 ous (només necessitem les clares)

250 ml de nata per muntar

4 cullerades de sucre

Necessitareu: “Túrmix” per triturar les maduixes. Batedora de baretes elèctrica.

Dificultat: Fàcil

Primer triturem les maduixes amb el “túrmix” fins que quedin ben líquides.

Muntem la nata amb el sucre (recordeu que la nata ha de ser freda i fer servir un bol metàl·lic per tal de muntar-la correctament, si a més, poseu el bol metàl·lic a la nevera uns minuts encara millor). Barregem la nata amb el suc triturat de maduixes amb molta cura.

Muntem les clares a punt de neu i les barregem amb la nata de maduixes.

Repartir en gots o copes i podeu decorar amb unes maduixes tallades o amb coulis de maduixa (per exemple el de la marca Royal).

Aquest postre s’ha de servir ben fred.