PATATA
Nom científic: Solanum
tuberosum
És originària de Sud-amèrica. Va
ser domesticada en l'altiplà andí pels seus habitants fa uns 8000 anys, i més
tard va ser portada a Europa pels conqueridors espanyols com una curiositat
botànica més que com una planta comestible. El seu consum va ser creixent i el
seu cultiu es va expandir a tothom fins a convertir-se avui dia en un dels
principals aliments per a l'ésser humà.
CULTIU
Cal evitar els terrenys compactes
i pedregosos perquè els òrgans subterranis no poden desenvolupar-se a causa
dels obstacles que troben. L'ideal són els sòls ben mullis i airejats, sense
buits i terrossos, per així afavorir el desenvolupament radicular.
Quant a la temperatura òptima per
al bon creixement de les patates, parlem d'un cultiu sensible a les gelades pel
que has d'evitar el fred excessiu perquè llavors els tubercles es desenvolupin
correctament. D'altra banda, una temperatura massa alta també afecta al cultiu
que llavors queda més exposat a plagues i malalties.
Al moment de la sembra, el sòl ha
de tenir una temperatura superior als 7ºC. El millor és plantar els tubercles
sencers i triar aquells amb una grandària superior als 30 grams. Caldrà cavar
la terra amb un azadón fins a formar solcs amb una separació d'un metre entre
l'un i l'altre. La profunditat al moment de plantar ha de ser de 7 a 8 cm i
pots plantar els tubercles sencers o bé parts d'aquests. Si els curtes és
important posar la part tallada cap al sòl i les gemmes cap amunt.
EL REG
Si bé suporta la aridez, la
patata exigeix un sòl bastant humit perquè el desenvolupament sigui l'adequat.
No obstant això, caldrà evitar l'excés d'aigua doncs això afavoreix el desenvolupament
de malalties al mateix temps que els tubercles es tornen molt aquosos, amb
menys fècula i poc agradables al paladar.
LA COLLITA
Les patates poden ser collides
als 3 a 6 mesos des del començament del cicle, depenent sempre de l'època en la
qual has plantat els teus exemplars. El moment per començar la recol·lecció és
quan comencen a obrir-se les primeres flors, això en el cas de les patates
primerenques. Si es tracta de patates tardanes, caldrà esperar al fet que
l'extrem de la tija principal adquireixi un to marró.
Una vegada recol·lectades, pots
guardar-les en caixes o bosses de paper, sempre en un lloc fosc i protegides de
les gelades.
PROPIETATS
Les patates són un gran aliment
si ho mirem des de l'aspecte de les vitamines i minerals que ens pot aportar,
com són el potassi i la vitamina C.
A l'hora de cuinar es redueixen
alguns nivells d'aquestes vitamines i minerals, però això pot ser minimitzat
per mitjà de la cocció o bullint la patata amb la pell.
Mirem algunes d'aquestes
vitamines i minerals:
Potassi: El major mineral que
tenen les patates, es concentra en la pell. La ingesta de potassi és bona per a
la salut del cor.
Vitamina C: La vitamina principal
que tenen les patates. Els nivells de vitamina C es redueixen de manera
important amb la calor, però si les cuinem amb la pell podem reduir aquesta
pèrdua.
Folato: Es concentra en la
trenqués, la major concentració d'àcid fòlic es troba en les patates amb carn de color.
Vitamina B6: Un tipus de
vitamines que estan implicades en la formació de glòbuls vermells. La vitamina
B6 la podem trobar en molts aliments, és rar que hi hagi una deficiència
d'ella.
Conclusió: Les patates són una
bona font de vitamines i minerals, com el són el potassi, la vitamina C, l'àcid
fòlic i la vitamina B6.
RECEPTA DE CASA
TRUITA DE
BETANZOS
1-Es pelen les patates i es
parteixen en fines lascas. Es frien en abuntante oliï fins que estigui una
miqueta daurada, no gaire. Es retiren i es deixen reposar i refredar prou
perquè no quallin l'ou quan es barregin.
2-Batem els ous i els barregem
amb les patates, afegim sal al gust.
3-Temperem una paella d'uns 25 cm
i abans que comenci a fumejar, tirem un chorret d’AOVE (Oli d'Oliva Verge Extra), baixem el foc al mínim
i afegim la mescla. Després de saltejar breument, uns 30-40 segons, es
procedeix a la primera volta. És difícil perquè l'ou estarà poc quallat. Es
torna a deixar altres 30-40 segons i es retira.
4-Comprovarem amb una forquilla
punxant en el mitjà que la truita no està quallada i que tan solament té una
fina capa quallada que és la que la sustenta. Ja hem acabat la nostra truita.
RECPTES DEL MÓN
Recepta de Colombia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.